(cliqueu per posar-vos pantalla sencera, així es veu massa petit)
Sempre retrobant la mar, malgrat tant temps de tenir-la lluny.
La mar que forma part de mi, del meu paisatge, del meu país, del meu cor.
Ni enfadada ni esquerpa. Ni tranquil·la ni suau. La mar potent, d'aquest dia d'abril, és una imatge viva i un so d'on puc pouar l'energia necessària per continuar, endavant i amb optimisme.
L'onada amara, l'onada pren la sorra i la fa seva abans de deixar-la de nou al seu lloc. Aigua i sorra es barregen tant que no poden destriar-se fins que tot torna a reposar i s'aquieta i el so del mar ja només és un xiuxiueig. L'aigua regala frescor i lleugeresa i flexibilitat a la sorra i la sorra li retorna cristalls de llum i densitat i aprofundiment. Són una sola cosa, ben juntes aigua i sorra i mai no deixen de ser el que són, cadascuna d'elles.
