Pintàrem un jardí a la façana, vam fer de les pedres i les papereres, unes jardineres plenes de plantes. Fulles de tots colors alegraven les hores. Un arbre sobresortia de la façana del costat. I vam fer que per damunt de tot hi volés una gavina. Això ens va regalar un somriure, cada matí, en sortir de casa.
Un bon dia, quan vaig arribar, al vespre, la façana només era groga, com si tot hagués fugit o desaparegut.
- Què ha passat?
- Aquest matí, quan hem sortit, ja no hem somriugut. L'efecte somriure d'aquestes plantes pintades ja se'ns ha esgotat.
- Cooom?
- Sí, res no dura per sempre. Ara, hi pintarem lliris i ciclamens!
- I la gavina?
- Digues un altre ocell!
- Un pit-roig!
- Són petits, ens n'hi cabran un munt!
