 |
| Mosaic romà d'Ulises, Segle II |
- Sííííííií...... demana que et deslliguin. Vine a escoltar les nostres meravelloses veus - deien els cants de les sirenes.
- No, no em deslligueu companys, encara que les veus siguin meravelloses...
- Vine, Ulises, no és només la veu. Tenim la saviesa infinita que t'obrirà els ulls de la vida i els del més enllà. - deien elles convençudes que aconseguirien que, d'un moment a l'altre, demanés que el deslliguessin per pietat.
- No, no em deslligueu, companys, ja no cal, ja poden cantar i tenir saviesa. Mai no permetria que em posessin les seves potes d'au, fastigoses i ganxudes a sobre... no, no, res de sirenes...
- Ulises, no saps el què et perds, no saps què vols... que et deslliguin, el temps s'acaba i passaràs de llarg.
- Sí que ho sé: no vull saber res de sirenes enganyoses i mentideres. Vull una dona, una dona normal, de mans dolces i de peus suaus.
- Ulises, no saps el què et perds, no saps què vols... que et deslliguin, el temps s'acaba i passaràs de llarg.
- Sí que ho sé: no vull saber res de sirenes enganyoses i mentideres. Vull una dona, una dona normal, de mans dolces i de peus suaus.
