Em vaig pensar que m'havia mort,
tant era el dol,
tanta era la sequera acumulada.
Però només era una part de mi,
una part que ja no tindré mai més.
La resta de mi va créixer esponerosa i tendra.
I vaig acollir-me la meva pròpia tristor
fins que ja no va fer falta.
Soc la mateixa i soc una altra, tot a la vegada.
