Malgrat tot el pes de la cistella plena de gent, l'aire calent els enlaira.
Me'ls miro de bon matí, des de la fresqueta del porxo i penso que malgrat aquest agost espès, de calor, de no poder fer gaires coses ni caminar gaire, potser de mirar massa a prop i perdre els horitzons de vista, jo també em tornaré a enlairar figuradament, o al menys tornaré a mirar una mica més lluny.
