Vaig sentir passes que baixaven l'escala. Eren les teves passes. Vaig sortir a mirar qui baixava. No hi havia ningú, però el soroll persisitia. Des que vas marxar, que les teves passes retornen un cop i un altre.
dimecres, 8 de març del 2023
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...