El safareig de Rivert
El poblet vessava aigua per tot arreu: rius, salts d'aigua, fonts, safareig, bassa... tenia de tot. I passejant admirats per tanta bellesa natural, vam veure un follet. Tenia l'aspecte i la mida d'un nen d'uns 8 anys, però era inequívocament un follet. El cabell panotxa, una cara pigada i uns ulls vius que ens observaven mentre deambulava pels carrers com si busqués algú. L'altra prova que era un follet en forma de nen, és que parlava tan educadament com un adult. Sense cap vergonya i amb ganes de conversar. Ens va saludar amablement:
- Bon dia!
- Bon dia - vam respondre - que sabries dir-nos on hi ha el salt d'aigua?
- Què és un salt d'aigua?
- Com una cascada.
-Ah sí! Heu de baixar per aquest camí de la dreta i trobareu unes tanques a la dreta, que tanquen uns horts, però no tenen dret a tancar-los perquè és un pas per a tothom per arribar a la cascada. Podeu obrir-les o saltar-les.
- Moltes gràcies, noiet, ara hi anem.
Hi vam anar, vam poder veure el saltant d'aigua i en tornar encara voltava.
- Moltes gràcies de nou, sí que l'hem trobat i ens ha agradat molt. I veig que aquí al mig del poble teniu una bassa molt maca!
- Ahir mateix em vaig banyar en aquesta bassa.
- Ui! Quin fred que devia fer... a començaments d'abril a la muntanya... brrr....
- No, no feia gens de fred.
- I l'aigua què? gelada?
- L'aigua sí, molt freda, però m'agrada.
De sobte va trobar dos companys de joc i se'n va anar sense oblidar-se de saludar-nos de nou.
- Adéu, adéu! Que passeu molt bon dia!
