Des de dalt del campanar de Sant Julià de Ramis.

Au, vinga amunt amunt!

Obre els teus ull i amunt,

Puja a la barca amb el teu bagatge

I recorda que la vida es teva .

Lluís Llach

Au, vinga, amunt, amunt!

Sembla que ens arrosseguem ran de terra.

Cal que ens enfilem una mica amunt, 

per veure les pedres i els obstacles més petits 

i els horitzons més amplis i més clars. 

Des de dalt:

El camí, el cel, l'aire, l'horitzó...  

Una direcció clara, una persistència.

Puja a la barca amb pPel teu 
i recorda que la vida ésatge 

i recorda q

Falgueres

Em vaig pensar que m'havia mort, 

tant era el dol, 

tanta era la sequera acumulada. 

Però només era una part de mi, 

una part que ja no tindré mai més. 

La resta de mi va créixer esponerosa i tendra. 

I vaig acollir-me la meva pròpia tristor 

fins que ja no va fer falta.

Soc la mateixa i soc una altra, tot a la vegada.

Abeurador

Qui pogués surar com les fulles d'auró i de bedoll damunt la teva transparència!

Deixar-me dur i fluir amb tu temps enllà.

El teu moviment seria el meu i el mateix bategar ens faria un.

El teu doll em sadolla.

Barana

No hi ha espai prou petit perquè no hi creixi la vida.

Lloc de repòs

Sec, amb ells ulls  ben oberts, 

els de l'ànima també,

aixoplugada a l'ombra, 

respirant  la calma del verd, arreu.

En silenci, 

agraint el tacte que em connecta a la terra.

Si tanco els ulls, res no canvia. 

Soc la mateixa, en el mateix lloc.

Pedres

He trobat pedres en una soca vella.

Tan ben triades, que hi ha totes les mides

i també molts colors.

Em sembla veure, encara, aquelles mans petites

que van collir-les, que van deixar-les 

amb la recança de no poder-se-les endur.

Migdia i capvespre

Cau tan suaument, la claror i el capvespre es fa tan lent 

que em sembla un miratge aquella llum de migdia sobre l'aigua.

Mentre es difuminen les formes del paisatge, carenes i turons,

mentre s'apaguen regalant pau i serenor, 

com si em diguessin un bona nit silenciós, 

sé que l’enlluernament ha existit, però ja no el recordo.

Cau molt suaument la claror i el capvespre es va fent fosc

i la nostàlgia es barreja amb la placidesa que m'omple els sentits. 

Relat d'estiu de la Carme de Juliol: Deixant

Estimats  companys blocaires, tornen un cop més els Relats d'estiu de la Carme. Aquesta fotografia de la Montse, és la meva proposta de juliol.  Si us ve de gust,  endavant amb les vostres històries.

Una foto de la Montse una mica de tot, trobada al seu Instagram

Te'n vas, a poc a poc.

Em queda la teva petjada,

el teu deixant a cada passa.

Petits retalls, instants.

Mirall trencat i incomplet

que es multiplica sense sentit.

Refaré, 
encara que ens faltin peces,

el nostre puzle

per guardar-lo ben endins.
Potser amb recança, sí, 
però sense tristesa.
Buscaré...
la joia de la llum sobre de l'aigua.

HAN PARTICIPAT ALS RELATS DE JULIOL:

L'Helena Bonals amb Deix de bellesa

En XeXu amb Alguna cosa es va torçar

L'Artur amb  Deixant

McAbeu amb Psicoanàlisi

Assumpta amb La foto del concurs

Núria Lorente amb Avançant d'esma

Laura T Marcel amb Un bon bany

 

Torre a La Floresta

Vius entre els arbres,

mig amagada

De vegades sembla que no hi siguis, 

però un arbre et va  trencar el barret.

I te'n refàs i treus el cap i se't pots veure, ben sencera.

De prop o de lluny, tu i els teus arbres sou un.

Deixem que corri l'aigua del temps per la llera de l'ànima.

Porta verda

"Què hi haurà, darrere la porta verda?" Grup Cul de sac

Diu la cançó que darrere la porta verda se sent un piano.  I el misteri es renova cada dia, cada cop que sona una sola nota o tota una peça de música.  Però ella sap la solució del misteri. No hi fa res que se senti un piano: darrere la porta verda no hi ha ningú, quasi mai no hi ha ningú. Només és manté el dubte, si accepta d'una vegada per totes que no hi ha ningú o si truca i truca per comprovar-ho un cop i un altre. Tant se val.   No hi ha sorpresa, el resultat es sempre el mateix.  

Porta i finestra

D'una foto de la Montse una mica de tot trobada a l'Instagram

Encara que sembli de joguina, 
encara que jo no hi pugui entrar.
Encara que el temps ja em jugui en contra...
No hi fa res.
Escriuré flors i dibuixaré paraules.
Miraré totes les músiques i escoltaré tots els colors.
Et deixaré tots els mots del silenci a la finestra,
perquè els pètals en trobin el sentit.
Obriré cada dia les cortines, 
perquè encara que estigui núvol,
en el meu cel sempre hi canten els ocells.

Flors a dos nivells

Es busquen i no s’atenyen.
Cadascuna en el seu lloc floreix
amb voluntat de bellesa.
Els pètals caiguts
els recorden que el temps 
és sempre limitat.

Pèrgola

Que poc espai, a dins!
Tot és a fora...
Vora la riera, pararia la taula
sota l'ombra de la figuera.
Amb música d'aigua.

Molí antic

D'aquí

Després del vol,
submergida en un núvol,
tasto el silenci.

Instants fixats

a dins d'un temps que es fon

se'm fan presents.

El molí quiet
s'ha vestit de bellesa
roses als peus.