Era tardor i milers d'ocells ocupaven un arbre amb una piuladissa eixordadora. Era tardor i un sol arbre en tot el parc ens ho cridava amb veu ataronjada. Era tardor i retenir l'instant tot pintant-lo de groc i carbassa, (encara que aquests colors estaven en minoria) va ser un objectiu aconseguit.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
dimecres, 4 de gener del 2023
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Monument a la vora l'Ebre a Mequinensa Barca de ferro a la vora de l'Ebre, vol fer memòria. Camí de sirga amb penes i treballs re...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...