dilluns, 18 de desembre del 2017

Passatge a Sarrià


Fotografia de Miquel Àngel Vich






Les nostres passes
acompanyen els mots,
mai al revés.




































Hi ha sempre un misteri en els passatges, perquè la claror ens arriba diferent enlluernadora i màgica.
Les meves fotos fetes amb massa pressa, (impacient que soc, massa sovint)  no fan justícia a la realitat.




a 22 comentaris:
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Un dia algú va tenir la idea d'encarregar uns bancs de carrer a una artista, concretament a la  Sarah Misselbrook , originària del Re...

  • Caçador de dragonet
    És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
  • Relats d'estiu de la Carme
    La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme:  Relat en imatge de Xavier Pujol ...
  • Tancat per aturada general
    "Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...