Baixem. Les restes d'un antic cràter ens acullen. L'espai cràter és interessant, hi ha moltes informacions i moltes activitats interactives per fer, però jo miro sobretot la paret que resta de l'antic cràter. Penso que és una sort que el volcà estigui ben inactiu, des de fa segles, sinó seria molt perillós. I al mateix temps sento recança pel volcà. La projecció de colors i moviment ens explica tots els diferents materials de la paret i com funcionen les erupcions i veiem la lava projectada que baixa, lenta i espessa per la paret de roca volcànica.
Quan tot s'apaga, surt un núvol de fum que fa un so com un sospir. Tothom queda sorprès. Li pregunto al guia com ho fan això i contesta: no ho sé, això no ha passat mai. No forma part de l'espectacle.
El volcà mort i apagat, ha sospirat de veritat.
