La facilitat d’en Xavier per conversar amb tothom qui es troba pel camí o amb qui coincideix al final de cada etapa, fa que algunes converses siguin màgiques i amb interlocutors ben especials. Si el seguiu, i us aconsello que ho feu, podreu conèixer granotes republicanes i fins i tot algun ésser de llegenda.
Hi ha llegendes tan boniques, com aquella que diu que hi havia una vegada una princesa (de la qual no us diré pas el nom, ja la coneixereu) que era coneguda arreu per la seva bellesa. Ella estava enamorada d'Hèrcules. I sempre, els dos enamorats es trobaven al bosc. El rei, pare de la princesa, no volia saber res d’Hèrcules i el va fer desterrar. Però la princesa, continuava anant al bosc per veure si el trobava. No el va trobar mai, però desgraciadament va trobar un monstre anomenat Gerió que volia apoderar-se d’ella. Ella va fugir-ne i el monstre rabiós, va incendiar el bosc. De la princesa ja no se’n va saber mai més res. I Hèrcules, pensant que era morta, va construir els Pirineus en honor i homenatge a la seva estimada. Va crear les muntanyes com els Beciberris, la Maladeta, El Pinetó, lo Tèssol de Son i tots els cims acompanyats dels seus colls suaus o esquerps que els uneixen i els va guarnir amb els seus estanys, els seus rierols i els seus alegres saltants d’aigua, com joies que regalés a la seva princesa. Tothom pensava que la princesa era morta dins la seva immensa tomba Pirinenca, però les llegendes no acostumen pas a ser veritat i en Xavier també ens explica els seus descobriments.
