Fotografia de Xavier Pujol
Interior del refugi de l'Illa. A l'estany de l'Illa. Principat d'Andorra.
Érem els cinc caminadors de la colla els que havíem volgut fer aquella travessa. Per sort, els que no tenien tantes ganes de caminar, ens venien a buscar amb cotxe al final del nostre recorregut, on hi havia una zona de pícnic i barbacoes. I pensàvem fer un dinar tots junts.
Vam sortir dissabte, i ens feia gràcia dormir al refugi, perquè en tants anys de córrer per aquelles muntanyes, no hi havíem estat, encara, mai. Feia 8 anys que s'havia inaugurat. Quan vam arribar vam voler veure els llibres de registre, ens feia il·lusió veure si trobàvem noms coneguts. Mentre xafardejàvem desordenadament els llibres, l'Eduard es va fixar que en el primer llibre on totes les dates eren del 2017, l'última persona registrada (desconeguda per a tots) portava data d'un altre any 16/7/2022. Ostres, 16 de juliol, com avui.
A cada llibre es repetia el misteri, el darrer inscrit portava una data ben diferent de la resta i totes en 16 de juliol. El llibre del 2018 els va donar una desagradable sorpresa: Ostres mira, aquest Serafí Campaner, no és aquell noi que el 2023 va patir un accident de muntanya i es va morir? Serafí Campaner, inscrit el dia 16/7/2023.
El llibre del 2019, portava el nom d'una altre desconegut i data de 16/7/2024. I ja amb presses i neguit va mirar el llibre del 2020 i van veure que l'últim inscrit era precisament l'Eduard.
- Us puc jurar que jo no havia està mai aquí abans.
- No, Eduard, si aquí no posa que hi hagis estat abans, posa que hi ets avui i és ben cert.
- Sí però jo no m'he inscrit en aquest llibre, sinó que ho hem fet tots, en el d'aquest any.
Em sembla que hi ha algú que deu estar de molta broma. Era cert, tots s'havien inscrit al llibre 2025, tal com tocava i no li va voler donar més importància.
L'Eduard però volia investigar. Per sort hi havia cobertura i va buscar els noms de tots els inscrits fora de data i realment en Serafí Campaner, deien totes les notícies que havia mort a la muntanya, sense gaires explicacions, però els altres dos noms en Rémy Toussaud i la Berta Claravall, no eren casos tan coneguts i només va trobar que tots dos eren morts, sense saber ni com ni quan.
- Nois això no pinta bé, ja podeu vigilar-me perquè tinc molts números per desaparèixer… va dir rient.
- Per sort, el refugi no està ple del tot, les habitacions d'aquest refugi són de sis persones, i crec que estarem sols. Et vigilarem…
- Van gaudir del sopar, de sortir a mirar el cel…. Feia bo, tenien temptacions de quedar-se a fora fent bivac, però no es van decidir… i si els desapareguts, també estaven fent bivac i alguna fera o algun monstre (humà o no) se'ls hagués endut?
Van anar a dormir, l'Eduard estava tranquil, però es va posar entremig dels dos amics. Eren joves, es van adormir profundament i de seguida.
L'endemà, però quan es van despertar l'Eduard no hi era. El van cridar. El van buscar, però l'Eduard no responia ni tornava. Per més equips de rescat que es van mobilitzar, ja no el van trobar.
…. Continuarà….
Pd: com cada estiu, faig la substitució dels Relats Conjunts, amb les meves propostes de juliol i agost. Si us ve de gust participar-hi, sereu molt benvinguts.
Han participat:
1.- Sean Jeating
2.- Sa lluna
3.- McAbeu
4.- Artur
5.- Núria
6.- Alfred Russel
