Vam bastir un castell
amb una torre molt alta.
Volíem arribar a dalt
i pujàvem i pujàvem.
Mes la torre no tenia
ni replans, ni rampes, ni escales.
I pujàvem i pujàvem
només amb el cor i amb l'ànima.
Si és ben cert que hi vam arribar
també ho és que no ens quedàrem.
Crèiem que hi podríem tornar
un cop i un cop i un altre.
Però el temps passa de pressa
i tantes coses ens entrebanquen
que la torre es queda buida
i allunyada de nosaltres.
