Sota la volta,
refugi efímer
de massa sol o de la pluja,
m'aturo i respiro.
Penso en les paraules
que un cop les has passat de llarg
ja no serveixen.
I malgrat tot
la volta i els mots
ens regalen un alleujament momentani.
dijous, 16 de gener del 2025
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
En aquests Relats del mes d'Agost, us proposo tres imatges que no tenen res a veure: La primera és feta a la platja d'Étrétat, a... -
Fotografia de Xavier Pujol Interior del refugi de l'Illa. A l'estany de l'Illa. Principat d'Andorra. Érem els cinc caminado...
