Tot és ple de claror.
El castell ha resistit segles i segles,
l'ermita l'acompanya
sempre més propera i més accessible.
Tot és tancat, avui, seriós, reservat.
El somriure és només del gat,
que ens vigila, mig desconfiat
mirant-nos de fit a fit, atentament
però guardant les distàncies
a cada pas que ens apropem.
