Damunt de l'herba surava sempre l'olor de les flors properes, de la til·la que penjava dels arbres, de les herbes aromàtiques. I el so de la font del safareig.
Damunt de l'herba sura la cinta que fa de corda fluixa, tan tensada com es pot, per fer equilibris, els que tenen equilibri.
Damunt de l'herba suren també converses i rialles conjuntes i pensaments i somnis i paraules escrites i històries impossibles.
Damunt de l'herba suren els reflexos de l'aigua, i l'aire escampa tots els desitjos, il·lusions i anhels que encara no hem aconseguit.
