Aquest és el libre que més m'ha agradat en el que porto d'any. Kent Haruf, descobert de fa poc, m'ha anat entrant endins i ja en porto uns quants de llegits i encara en tinc un altre a punt de llegir. Nosaltes en la nit és una història dolça, tendra, que parla de l'amistat i de l'amor, però també de les convencions i de les relacions familiars i fins i tot dels xantatges emocionals. Preciós i una mica trist. Us en poso uns petits fragments:
"Vull dir que tots dos estem sols. Fa molt de temps que estem sols. Anys. Jo em sento sola i penso que potser tu també. Em preguntava si voldries venir i passar la nit amb mi. I parlar"
"Però em sembla que si a la nit tingués algú al costat podria tornar a domir. Una bona persona. Tenir-la a prop. Parlar a la nit, a les fosques. Es va esperar. Què et sembla?"
"L'Addie es va aixecar, va sortir i va tornar a casa seva, i en Louis va mirar des de la porta, aquella dona de setanta anys, d'estatura mitjana i de cabells blancs que caminava sota els arbres, entre les clapes de llum que feia el fanal de la cantonada. Vatua l'olla. No et precipitis, ara."
