divendres, 29 de juny del 2018

Mirall de Ter



M'he vist en tants miralls de vida 
que m'he sentit sempre diferent.
A cada moment, 
només un retall de mi s'emmiralla.

Però hi ha el capvespre, 
i les teves branques nues banyant-se entre núvols.
I vull ser arbre per atrapar borrissols de somni
entre els meus dits que dormen.
I vull ser l'arbre per deixar passar el temps
sense que en manqui ni en sobri.
I vull ser arbre i reflex, per deixar passar el riu 
mentre em nodreix i em bressola.

Fer de cada passa una vivència Xavier Pujol Davant la magnificència d'aquest meandre,   indescriptible amb paraules fem  (sense cap  es...