A Ceret, ja no baixa aigua pels reguerons dels carrers.
I el museu, i el poble en general, ha perdut del tot el català
que abans es podia llegir al costat de l'inevitable francès.
Només els plàtans gegants ens assegurem que som on creiem ser.
Hi ha una escletxa de carrer que em sembla un quadre d'un bon pintor.
Sempre hi ha una mirada que ens acompanya.
