Ara, per fi. Per fi podrem tornar a viure tranquil·les filles meves. Bé, potser tot just començarem, per primera vegada, a estar bé, de veritat.
Abans aquí hi havia uns éssers que es creien molt poderosos i es pensaven els amos de tot i de tothom. Però no ho eren. Va venir una sequera tan llarga i tan immensa, que tots els mamífers i animals terrestres es van extingir.
Hem tingut sort, encara hi ha peixos, insectes, cucs i tota mena de plantes. Nosaltres sobreviurem. Ara no tenim ningú que ens caci ni que ens ataqui. Ara els ocells som els reis. I ara torna a nevar i a ploure. I la vida de la nostra espècie sembla assegurada per a molts anys.
Garsetes, no us espanteu, sota la neu, que és bona i que es torna aigua, tan necessària, trobarem tot el que ens fa falta.
