Port de Barcelona

Ni el crepuscle, el més daurat

ni era la mar més neta.
Però a cada pas i a cada mot

sentíem l'amor per la terra.

La terra i la seva gent,

pels que canten, pels que pinten,

pels que pugen als trapezis

pels que paguen amb suplicis.

Pas a pas, de passejada

i arrelats en l'esperança

que cada granet de sorra

ens durà a la nostra fita.