Sí, vaig deixant de dibuixar amb massa precisió la vida. No projecto gaire. Hi poso simplement els colors sense ratlles, només un marc. Es colors hi són, les emocions també. El resultat, però, mai no és el mateix. Podria ser millor, fins i tot, no ho dubto, però depèn de la destresa del pintor de vides. A vegades va millor d'una manera, a vegades de l'altra.
Dibuixar allò que vull, les il·lusions que tinc amb paciència i amb cura, no m'assegura res, tampoc. El resultat sempre és incert.
Doncs, millor cadascú al seu estil, cadascú a la seva manera. La meva és dibuixar, poc a poc. La meva és construir un tot que m'agradi, detall a detall.
Fa pocs dies, em deia, que em perdo sovint en els detalls bonics.
I en el primer dibuix m'hi reconec i em fa sentir millor amb mi mateixa.
