divendres, 11 d’agost del 2017

La creueta del coll



Aquesta va ser la primera passejada de les vacances. Gairebé sempre, la primera, la fem al mateix lloc. M'agrada, perquè el trobo un indret màgic. És així com ho sento. Sento aquesta energia de la terra concentrada en aquest lloc. Potser un dia, que me'n sobrava molta, me la vaig deixar allà, oblidada i ara, quan hi vaig, la recupero. Potser hi és des de sempre, inesgotable, des del centre de la mateixa terra, fins allà, al coll. 

Et faig les meves recomanacions i tu, te les creguis o no, em fas cas. T'estires i deixes que pugi l'energia o deixes que t'amari la meva il·lusió d'energia. 

La realitat és que desprès de la caminada, els nostres somriures s'han eixamplat. 


Fer de cada passa una vivència Xavier Pujol Davant la magnificència d'aquest meandre,   indescriptible amb paraules fem  (sense cap  es...