Potser ja no estem tant al límit amb la manca d'aigua, però encara ens delim de la pluja.
Plovia amb força, aquest dissabte i l'aigua baixava per les escales i pel carrer com feia temps que no passava.
Era migdia, i vaig aturar tot el que estava fent per contemplar la pluja. Una bona estona.
Em semblava excepcional poder-la veure i sentir d'aquesta manera, també amb trons i llamps.
A la mateixa nit hi va tornar, no vaig llevar-me a mirar-la, la vaig escoltar des del llit, somrient entre el son i la vetlla. Encara la pluja...
