- On et fiques, que no hi ha manera de trobar-te ni que contestis el mòbil?
- Allà on hi ha els tres arbres i la predra grossa. Allà em trobaràs contemplant-los tot el capvespre, fins que el fred me'n fa fora.
- Cada dia?
- Només fa tres dies que hi vaig, tampoc és tant.
- Jo ja ho trobo molt! I penses tornar-hi?
- De moment, sí.
- Et puc preguntar per què?
- Perquè és com si ho tinguessin tot: l'autenticitat, la fragilitat, la nuesa, el clam impotent de les seves branques al cel, la desesperació. I al mateix temps: la força, el renaixement, l'esperança, la serenitat, la tossuderia, la resistència... Si en sapigués, si pogués entendre tot el que diuen, prendria apunts.
