Em va semblar que la fulla ballava.
Estava ben quieta, però qui diu que no es pugui ballar sense bellugar-se?
Ballava i es va quedar aturada en un moment de la seva dansa, just en aquell moviment que li havia costat tant d'aconseguir i que li agradava tant.
Jo no sé ballar, per això vaig voler convertir-me en fulla, que les meves mans es fessin fulla per copsar aquell moviment tan lleuger i tan gràcil.
Potser aquesta admiració per una fulla i pel seu gest és una d'aquelles coses que ni sabia que portava a dins.
Pd: moltes gràcies, Jordi, per la inspiració
