Relats Conjunts de Març: Compra fins que caiguis

Banksy, Shop until you Drop

Des del meu viatge a Londres, ara ja fa uns quants anys,  que no he pogut deixar de mirar i admirar aquest mural de Banksy.  Des del primer moment  ja li vaig fer una fotografia,  i encara la tinc guardada,  però he buscat i buscat per internet múltiples imatges d'aquest mural,  per veure si es veia millor que la meva foto de mòbil.  El dibuix era molt amunt  i la meva imatge no era tant bona.

I sí,  tan quan el vaig veure al natural, com quan l'he vist en totes les reproduccions que he buscat, m'hi he vist,  a mi, en caiguda lliure,  amb els meus cabells com eriçats,  amb la faldilleta tan curta que portava en altres èpoques, les sabates de taló  i les mans....cadascú pot pensar el que vulgui, però jo reconec les meves mans.

Ara sé la causa de tot el que m'ha passat i de les dificultats que he tingut.  Els artistes tenen visions  que poden semblar imaginaries, però ara veig que són ben reals.  

Jo, en algun moment o en alguna altra vida, devia caure de molt amunt amb el meu carro del supermercat...  i és per això, per aquest trauma desconegut fins ara, que  mai no he pogut utilitzar aquesta mena de carros i que cada cop que intento posar les mans  a la barra per agafar-lo  tinc un atac de pànic  o marejos o desmais... 

Ara em falta investigar com, quan i on es pot caure des d'un terrat amb un carro de supermercat.  Bé  ho he d'aclarir. Trobar en Banksy, sembla que no és cap feina fàcil.  No dubteu que us tindré informats.