Relats Conjunts de Gener

Michael Archer, 1879, Vil han klare pynten?

Des de sempre, des d'un temps que ningú no recorda, hi havia entre els pescadors d'aquest poblet anomenat Pynten una llegenda que explicava que si eres en aquest racó de la platja, el dia adequat, a l'hora adequada en un dia rúfol i emboirat, podies veure i viure alguna cosa que et canviaria la vida. Ningú sabia gaire quin era el dia adequat, però cada tardor, ja que era el temps de més boires,  s'ajuntaven de tant en tant una colla de pescadors joves esperant veure alguna cosa fora del que era habitual.

- No veieu una silueta llunyana, com si fos una fada o un fantasma o un esperit vagant damunt les aïgues?

- No, no és res, que no ho veieu que és la mateixa boira?

- Apa, si li veig una cabellera llarga i ondulada preciosa, com pot ser que no ho vegeu? 

- Mira, se t'acaba d'esfumar la preciosa cabellera…

- Sí… ja ho veig.

- Esperem una mica més. Us imagineu que fóssim nosaltres els qui descobrim el misteri de tants anys?

Van seure sobre les barques buides, i van continuar mirant, mentrestant es van explicar coses de la feina, dels projectes, van fer bromes i van explicar acudits. Van riure junts.

El més vell de tots, somreia en veure'ls junts i contents. Quan ja van decidir marxar, el vell els va preguntar: 

- Què, nois,  ja heu trobat el misteri? 

- No, però tornarem a buscar-lo! - van dir tots contents.

- Aleshores,  encara que no ho sapigueu, ja l'heu trobat.