Tu ja no hi ets, el ram d'espígol collit a la primavera ja és ben sec, però encara guarda la seva olor. Les carbasses de colors tan bonics em recorden que ja som a la tardor, que l'estiu ha volat rabent. El temps ha passat i aquella tarda viscuda a la font, entre berenades i aigua fresca, és només un record llunyà.
Ara, amb el començament del curs, cada cop que passo sota l'arc de l'entrada de la biblioteca, penso en tu, en com llegies, sempre, tant atentament i envejo com guardaves tots aquells fragments que més t'interessaven. I jo, encara ara, els deixo escapar sovint i hauria de rellegir tot el llibre per retrobar-los.
