Pel dia de l'aniversari de la meva Col·lecció de Moments, que avui fa 19 anys, he triat un altre dibuix de la Joana amb el FreeForm, per escriure'n un conte. I és que aquesta abelleta i el seu vol juganer, em van agradar molt
Un dibuix de la Joana (6 anys)
Una vegada hi havia una abella petita que es deia Zim-zim. Estava aprenent a buscar el pol·len de les flors i mentre s'adonava que les seves companyes anaven cap a les flors més obertes, a ella li cridava l'atenció una flor que es mantenia tancada dies i dies… no s'hi podia posar, però se la mirava i pensava:
- Aquesta serà la meva flor! De seguida que s'obri m'hi llançaré de cap
I mentrestant s'hi acostava i ensumava i trobava que feia molt bona olor, però semblava que quan la sentia encara es tancava més fort.
- Floreta, que trigaràs gaire a obrir-te? M'agradaria escampar el teu pol·len perquè surtin moltes més flors com tu, encara no estàs oberta i ja et trobo bonica.
- No vull obrir-me mai, tu no veus abelleta quins colors més bonics que tenen les flors del meu voltant i jo, quin color tan lleig que tinc… soc horrorosa. Això és un desastre!
- Oh! Però què dius? A mi m'agrada molt el teu color, diferent de totes, és el color del mar o del cel quan ja comença a fer-se fosc. És un blau molt bonic!
I tot xerrant, xerrant, l'abella la va distreure i la flor va deixar de fer força per tancar els pètals i es va obrir tota ella que feia goig. Zim-zim s'hi va deixar caure al moment.
- Moltes gràcies, floreta, ara vaig a fer mel.
I va resultar que la mel va sortir blava. De moment, no la volia tastar ningú, però així que algú es va atrevir a tastar-la, es van adonar que tenia poders màgics. Tothom que la menjava estava content durant tot l'any.
I així que la flor blava que no s'agradava a ella mateixa i l'abella Zim-Zim es van fer famoses en quatre dies i tothom volia la seva mel.
És clar que sí! A qui no li agrada estar sempre content?
