Quan arribava el bon temps, de cop, una de les feines més dures que feia jo en aquella casa dels senyors Mercader, es tornava agradable.
Sortir, a ple estiu, a rentar la roba al safareix del jardí, ple de flors i de bona olor i amb aquella aigua fresqueta, amb la calor de l'agost, feia de bon passar. Me'n delia de sortir a rentar. Era una feina, però m'agradava. Amb l'aigua neta m'hi refrescava la cara i el clatell i la deixava regalimar coll avall encara que em mullés una mica la roba i aleshores em posava a rentar com qui ho fa per gust i no pas per obligació.
Quina sort tenir un safareig en un lloc tan agradable!
