Es diu Biel i té 6 anys. Aquest pati, vora casa seva li agrada molt. És el pati del seu amic Roger i té un hort molt bonic i un pou d'aigua fresca. Li agrada encara que els pares no els deixen jugar a pilota a causa de l'hort. Podrien aixafar les tomaqueres i les mongeteres. Però no hi fa res, poden jugar a bales i sovint els deixen regar i això sempre els fa gaudir molt.
En Biel i en Roger són bons amics. No acostumen a barallar-se mai, per dues raons : s'avenen força i estan d'acord molt sovint i amb en Biel és gairebé impossible barallar-se. Tots dos saben trobar solucions, però quan hi ha algun canvi brusc o quan en Roger fa valer el seu estatus d'amfitrió i a en Biel no li agrada com van les coses, es posa molt seriós, molt dret, dona mitja volta i se'n va sense dir res. En Roger ja ha aprés que no hi ha res a fer, no hi ha cap paraula ni cap gest que el faci canviar d'opinió i no li queda més remei que esperar que li passi el mal moment i que torni. De vegades triga un dia, de vegades uns quants.
En Roger això no ho troba just, però no pot fer-hi res. Però un dia en tornar d'una d'aquestes fugides li va dir: Roger, m'han dit els meus pares que això que faig no està bé. Jo no ho sabia, perdona’m.
