Relats conjunts de febrer: Esmorzar

(Зінаїда Євге́нівна Серебряко́ва (Zinaïda Ievhénivna Serebriakova). За завтраком. 1914)

- Mare,  saps quan em van convidar  a casa l'Ivan?

- Sí, la setmana passada.

- M'ho vaig passar molt bé, però no vull anar-hi més.

- Per què no hi vols anar més, si t'ho vas passar bé?

- Perquè no vam esmorzar i jo vull esmorzar.

- Com que no vau esmorzar?  Vols dir que al matí us vau llevar i no vau menjar res?

- Sí que vam menjar, però no era esmorzar. Ells, a casa seva,  al matí en comptes d'esmorzar, sopen i al vespre tornen a sopar.  I jo vull esmorzar. La sopa no és esmorzar!