Per a qui són aquestes flors?
Ofrena oblidada en el temps.
No es panseix mai, allò que no és natural.
Es cobreix de pols i de temps.
L'amor no caduca ni s'acaba,
les ofrenes queden orfes
allà: en algun temps perdut,
en algun lloc recordat.
divendres, 28 de març del 2025
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...