Eutímia

 

Ve de ca l'Helena

Quan ja no hi trec ni hi poso res
i la vida se'm va fent petita
i la deixo fluir, sense demanar gaire.
Quan la pluja m'il·lumina el dia
i arbres i flors es posen de puntetes.
Quan la vida interior guarda, encara,
tantes emocions intensament viscudes
i l'arc de Sant Martí, així mateix, em gronxa
amb la claror daurada de la posta.
Sempre em tinc, com a bona companyia.