Al capvespre de la vida,
també la llum es fa més bella i daurada
i l'ànima s'hi gronxa lentament.
Claror efímera,
que contemplo sense recances,
i m'il·lumina les mans i el cor.
Vindrà la nit
no sé si serà massa d'hora o massa tard.
Però prendré la barca
del viatge cap al no res
amb els ulls plens de tanta vida compartida.
