La Justina no podia evitar, que cada cop que passava davant de la font pensava en ell.
El dia que es van començar a parlar, va ser justament en aquesta plaça i l'Andreu li va explicar una llegenda sobre la font. Li va explicar que quan es va fer construir aquesta font, per evitar la incomoditat de l'altra font que brollava tan avall que li dien la font del metro, l'Emili Donadeu hi va voler deixar un secret sota la panera de fruita. Aquell que el trobés descobriria una cosa important per al poble.
- Curiosament ningú ha intentat mai d'aixecar la panera de pedra, però és un repte pendent. Potser jo trobaré la manera d'aixecar-la, algun dia.
- Soc d'aquest poble de tota la vida i no havia sentit a dir mai aquesta llegenda. Vols dir que no te la inventes?
- Esclar que me la invento, però si no, com hauria pogut fer que m'escoltessis més de dos segons?
Al cap del temps, després d'haver-se perdut de vista durant molt anys, en una visita de l'Andreu al poble, s'hi van trobar per casualitat.
- Hola, Justina! Com estàs?
- Hola Andreu! Quan temps sense veure'ns. I quina casualitat trobar-nos precisament aquí...
- Podria ser que això tingués algun significat o algun missatge especial...
- No tornis a començar amb llegendes inventades. Has aixecat mai la panera? - va dir la Justina rient.
- No, no tinc cap mena de traça per aquestes coses.
- Per quines coses?
- Per aixecar paneres, per inventar llegendes creïbles, per trobar significats especials a la casualitat.
- No cal que parlem de totes les coses per les quals no tenim traça... la llista seria massa llarga.
- Sí millor que no parlem del passat.
Es va fer un silenci llarg, ni l'un ni l'altra van deixar de somriure, com si estiguessin plenament d'acord. La Justina li va acariciar la galta, en un gest que per a ells tenia molt de significat, després va aixecar les mans en un gest d'impotència, com per expressar que no hi havia res a fer i tot seguit va preguntar-li per la seva vida actual i pels seus projectes.
L'Andreu va explicar amb la seva calma que vivia a Dublin i que tenia dues filles i que havia passat molts anys sense tornar al poble i la Justina va explicar que ella hi havia viscut sempre, tot i que havia treballat en diversos llocs com ara Manresa o Cervera, mai no s'havia mogut de casa seva. I que estava separada i tenia una nova parella de feia ben poc.
Van seure als bancs de la plaça i van parlar tranquil·lament del present i del futur.
Tant l'un com l'altra, tot sovint desviaven la mirada, un cop i un altre, cap a la panera, com si ella ja els ho expliqués tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada