No vull oblidar
No voldria oblidar mai qui soc.
Ni qui són les persones que estimo
I voldria que sempre em vinguessin al cap
tots aquells moments bonics
que de vegades queden amagats
en circumvolucions enrevessades.
Un dia recordar un instant,
un altre dia una època,
un altre dia, les persones que ja no hi són
i així reviure,
per sempre i aleatòriament
tanta i tanta vida viscuda.
Això de l'oblit és una malaltia que fa mal només en pesar-ho. No m'agradaria ni per a mi, ni per a ningú. És molt trist viure sense records, no és vida, es vegetar...
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Sí, que fa mal pensar-ho.
EliminaQue tinguem sort!
Aferradetes, preciosa!
Carmen, creio que ninguém quer chegar na fase de esquecer as pessoas, as coisas que nos rodeiam e de viver! Mas, acontece! Por isso, vamos exercitar a nossa mente e nisso, até os blogs e nossos escritos,ajuda! beijos, chica
ResponEliminaSí, chica, cuidem la nostra ment i posem- la a treballar i a fer exercici. Tot ajuda, escriure i llegir, també!
EliminaUna abraçada.
I know that feeling! It's so awful when clever, insightful, beloved people suddenly forget "everything." May a merciful fate spare me / you / us from experiencing anything like that!
ResponEliminaLa pau de la nit!
Sí, a la nostra edat, segur que hem conegut algunes d¡aquestes persones que perden les seves capacitats. Que tinguem sort!
EliminaLa pau de la nit!