dimecres, 30 de setembre del 2026

L'altre punt de vista


L'altre punt de vista del post de la gateta

Aquell humà passava cada dia.  Al començament passava de llarg.  Com s'entén que no sigui capaç d'aixecar el cap,  pensava jo.  I sempre me'l mirava molt atentament per veure  quin dia s'adonaria que jo era allà,  com una reina mirant els seus súbdits.

I aquest dia va arribar,  em va veure, em va parlar,  em va fotografiar,   i jo  ja vaig veure les coses d'una altra manera.  Això era més  normal.  Com havia pogut ignorar-me així, un humà miserable. Me'l mirava amb una mica de condescendència,  ell volia ser amable,  però jo no li acabava de perdonar la seva indiferència d'abans.

I encara menys,  quan després d'haver semblat que volia ser amic meu, algun dia passava de pressa, de pressa  i tornava a ignorar-me.  Jo miolava molt disgustada i aleshores  ell es dignava a aixecar el cap, a mirar-me i a dir-me "bon dia, gateta".

Però  aquell dia, que ni amb els meus miols planyívols i enrabiats no va aixecar el cap,  vaig perdre els estreps.  Ara veurà si em farà cas o no, aquest coi d'humà!  Vaig fer un bot i el vaig atacar amb totes les meves forces. Quan en vaig tenir prou,  d'un parell de bots més, vaig tornar al meu balcó.  

No el vaig tornar a veure mai més. No sé si el vaig matar o és que ara passa per un altre carrer.  A mi tant me fa una cosa com una altra.  Aquests humans no sé qui es pensen que són.

16 comentaris:

  1. Vaja amb la gateta, si que es va enfadar! Ja ho diuen, cal anar amb compte amb els gats, no saps mai per on et sortiran.
    M'ha agradat molt el seu punt de vista. (T'ho dic perquè no s'enfadi amb mi) ;-)
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una gateta molt creguda, la veritat, però reconec que encara que no em sembli gens bé la seva actitud, diu una frase que té tota la raó. Aquests humans (uns més que els altres) no sé qui ens pensem que som.
      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  2. Mama, por! A mi sempre me n'han fet una mica, els gats. Tenen una mirada inquietant. De tota manera, ara que la mare ja fa temps que dibuixa gats, potser m'hi he reconciliat una mica. Deu ser perquè són de paper i no em sento tan amenaçada. Amb tot, jo tinc bona disposició perquè al gat dels veïns de sota, que té un ull de cada color, sempre li dic coses, però ell, que no es deu refiar de mi, em mira, em mira i no es mou.
    Abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta gateta, jo també trobo que té una mirada inquietant. No sé si tots, però molts sí. Provaré de començar a dibuixar gats a veure si me'n surto i si me'ls faig una mica més propers.

      Abraçades, Teresa!

      Elimina
  3. Estic d'acord amb la reflexió final perquè és ben cert que els humans sovint ens creiem més del que realment som, però cal dir que aquesta gateta tampoc es queda gens enrere en aquest sentit. :-)))

    Dia 29 del repte, ja s'acaba això. Però segur que ja t'empescaràs alguna altra cosa, oi?.

    Abraçades!

    PS: Per cert, l'altre dia em vaig pensar que Blogger a més d'actualitzar quan i com li dona la gana, també s'equivocava a l'hora de dirigir els enllaços. Quin canvi de look has fet al blog, l'aspecte és ben diferent del d'abans. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament la gateta també es porta l'oli... he, he, he...
      Sí, ja s'acaba... com tu dius, m'hauré d'empescar alguna cosa.
      Abraçades.

      PS: Vaig fer el canvi una mica per equivocació. Vaig fer l'error de remenar el disseny del blog des de la tablet i tot plegat no funcionava prou bé i vaig canviar l'aspecte del blog, d'alguna manera, sense haver pensat de fer-ho. Ja no vaig trobar el meu darrer format i així s'ha quedat.

      Elimina
  4. Si en lloc d'una gateta, fos una rateta, diria que has trobat la "gateta presumida" del conte !!.... però com no és el cas, ho deixarem per a una altre història, un altre dia ...hehehe
    Una abraçada ; )

    ResponElimina
  5. Los gatos son muy suyos. Son como el alíen del "Octavo pasajero"... Simplemente perfectos.

    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta gateta, la que més...
      he, he, he....
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Amb aquests ulls tan oberts i la posició en què està sí que és una mica inquietant...
    I és cert que els humans a vegades no ens adonem de tot quan anem pel carrer, però cridar l'atenció de la manera que ho ha fet aquesta gateta, potser s'ha passat una mica, una mica bastant vaja, he he.

    Abraçades, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que s'ha passat molt… però les històries inventades ja les tenen aquestes coses.

      Moltes gràcies, Núria, una abraçada.

      Elimina
  7. L'amor és infant de la llibertat, no sé per què s'enfada tant perquè no li fan cas!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gatetes (i persones) que són així... què hi farem!

      Elimina

  Les orenetes  van voltar per tot el pobre buscant el ràfec més bonic, el més arrecerat, el més segur. Cadascuna va triar aquell que li agr...