Hi ha promeses que no es poden complir
En aquell carrer hi havia una escala força costeruda i per això hi havien posat una barana. Els veïns d'aquella casa, no només van estar d'acord a penjar la barana de la seva paret, sinó que hi van penjar un reguitzell de torratxes amb diverses plantes que alegraven el carreró.
Quan en Leo i la Cinta es van conèixer, i començaven a sortir i a passejar, passaven per aquell carreró per sortir del poble i passejar pels camps. La Cinta que hi vivia més a prop, sempre li deia: t'espero al capdavall del carreró.
Aquell dia, però, de bon matí quan anava a treballar, un camió es va endur el seu cotxe, amb ella a dins per davant i ni aquell dia ni cap altre va poder esperar que vingués en Leo al capdavall de l'escala.
Ostres, quin final. És molt dur, però ben real. Encara que sovint ens pensem tenir-ho tot controlat, la fatalitat et pot canviar qualsevol pla en un segon.
ResponEliminaUn microrelat molt colpidor.
Abraçades.
És curiós que per més que ho sabem, que la vida pot canviar o acabar-se en qualsevol moment, no ens ho sembla mai. Com si no ens ho acabéssim de creure.
EliminaMoltes gràcies, Mc!
Abraçades.
Adorei tua criatividade! Sempre muito bons teus textos. Uma pergunta: Se me inspirar em alguma proposta tua posso participar? É do teu blog ou de outro? beijos, chica
ResponEliminaMoltes gràcies, chica!
EliminaCompartir imatges, textos, idees i fer així un intercanvi de creativitat i inspiració, per a mi, és la millor cosa que tenen els blogs. M'encanta!
O si gui que: Endavant, chica, pots participar en tot el que et vingui de gust. La idea és meva i del meu blog.
Una abraçada!
Des de que vaig patir l'ictus no faig plans per res, amb menys d'un segon et pot canviar la vida... Tot i el final em sembla un relat real i ben explicat.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Com m'agrada el teu cactus!!! 👏👏👏
EliminaQuanta raó tens! I que poc conscients en som, fins que ens hi trobem.
EliminaMoltes gràcies i aferradetes, preciosa!
Un cactus preciós per un microrelat que et deixa en xoc... quin final més impactant i colpidor.
ResponEliminaUna autèntica llàstima, en Leo i la Cinta ja no podran trobar-se més, ni admirar aquell carrer ple de plantes ni compartir més trobades.
Abraçades, Carme.
És un dibuix virtual d arxiu, ara no estic inspirada per dibuixar, tot i que un dia o altre hi tornaré, si no passa cap imprevist d'aquests bèsties.
EliminaAbraçades, Núria!
Horrible, but excellent!
ResponEliminaAbraçades, Carme.