Tallarol de casquet o un indret fantàstic

Vaig anar-hi una vegada,  a passar un cap de setmana.  Era un lloc que encomanava pau i llibertat.

Hi havia una vella masia convertida en casa de colònies on hi feien un curset de Psicologia, era una formació de tècniques per atendre persones que havien patit accidents greus, traumes, emergècies.  No coneixia ningú i segurament això augmentava la sensació de llibertat. A dins de la casa treballàvem, però a fora era una mena de paradís:  muntanya,  un gran prat,   un bosc que l'envoltava, un paisatge net, silenci, calma, i  a unes determinades hores els cants dels ocells.  Jo no ho sabia, però algú va dir que eren tallarols.

Aquest lloc va quedar gravat a la meva memòria  i quan necessitava relaxar-me,  la meva ment se n'anava allà i m'estirava mentalment en aquell prat i la calma tornava en pocs minuts.   Tenia ganes d'ensenyar-li aquest lloc  i no trobàvem mai el moment d'anar-hi.  Van passar uns anys,  potser 10 potser 15,  no ho sabria dir.  I al final l'hi vaig portar.

Quan hi vam arribar,  em va costar molt de reconèixer el lloc.  De tot allò no en quedava res.  Una tanca alta i barruera protegia aquell espai i jo no s'hi podia entrar.  Unes quantes edificacions més ocupaven bona part del prat i  una mica del bosc.   Però era capvespre,  encara era clar,  però els ocells ja anaven a jóc. Em va reconfortar tornar a sentir els tallarols.  

PD:  Malgrat els tallarols,  aquell lloc ja em va fugir de la ment.  Ara en tinc un altre, quan em vull escapar cap a la pau, cap a la calma i cap a la llibertat: Un altre lloc meravellós on van trobar en Xirinacs quan va morir a la muntanya:  El pla de Can Pegot.