amb un anar i venir incessant.
De vegades, gairebé buida,
només dues persones
que fan petar la xerrada amb el barquer.
Altres viatges, carregant cotxes o altres vehicles
que no saben volar ni navegar.
I la barca va i ve infinites vegades.
I me n'hi aniria, per no res, tot just per tornar.
Però no em moc, perquè contemplar-la
em sembla, de sobte, el millor viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada