Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
divendres, 2 d’octubre del 2026
Llegir i escriure
dimecres, 30 de setembre del 2026
L'altre punt de vista
Aquell humà passava cada dia. Al començament passava de llarg. Com s'entén que no sigui capaç d'aixecar el cap, pensava jo. I sempre me'l mirava molt atentament per veure quin dia s'adonaria que jo era allà, com una reina mirant els seus súbdits.
I aquest dia va arribar, em va veure, em va parlar, em va fotografiar, i jo ja vaig veure les coses d'una altra manera. Això era més normal. Com havia pogut ignorar-me així, un humà miserable. Me'l mirava amb una mica de condescendència, ell volia ser amable, però jo no li acabava de perdonar la seva indiferència d'abans.
I encara menys, quan després d'haver semblat que volia ser amic meu, algun dia passava de pressa, de pressa i tornava a ignorar-me. Jo miolava molt disgustada i aleshores ell es dignava a aixecar el cap, a mirar-me i a dir-me "bon dia, gateta".
Però aquell dia, que ni amb els meus miols planyívols i enrabiats no va aixecar el cap, vaig perdre els estreps. Ara veurà si em farà cas o no, aquest coi d'humà! Vaig fer un bot i el vaig atacar amb totes les meves forces. Quan en vaig tenir prou, d'un parell de bots més, vaig tornar al meu balcó.
No el vaig tornar a veure mai més. No sé si el vaig matar o és que ara passa per un altre carrer. A mi tant me fa una cosa com una altra. Aquests humans no sé qui es pensen que són.
dimecres, 23 de setembre del 2026
Tallarol de casquet o un indret fantàstic
dilluns, 21 de setembre del 2026
Hi ha promeses que no es poden complir
dimecres, 26 d’agost del 2026
L'heura del veí

dilluns, 24 d’agost del 2026
Els plàtans de Ceret

divendres, 21 d’agost del 2026
La palanca recuperada

dimecres, 19 d’agost del 2026
Balcons que enamoren

dilluns, 17 d’agost del 2026
Orgue de gats
Els dos amics es van trobar pel carrer i semblava que anaven en la mateixa direcció.
dissabte, 15 d’agost del 2026
Relats d'estiu de la Carme: mes d'agost. El banc mágic

Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre.
dimecres, 12 d’agost del 2026
Un record fals
La Maria i la Cati es van anar explicant moltes coses. La Cati es va adonar mes que mai, de la sort que havia tingut. Ja que ella no havia patit mai abusos ni maltractaments i l'havien pogut deslliurar abans que fossin reals. En canvi la Maria tenia un munt de records terribles, de maltractes de tota mena. Principalment per part dels seus pares que eren molt joves i plens d'addiccions de les més perilloses. Ella i la seva germana havien patit pallisses i ferides de totes menes.
dilluns, 10 d’agost del 2026
Cati, Araceli, Maia, Fàtima i Roan
Al mateix dia que la Maria havia començat la feina, al primer pis d'acollida va arribar la notícia, que allà, a la mateixa casa rural, necessitaven una altra persona. La Tensi hauria volgut donar la feina a la Cati, perquè era la seva amiga, però també era la darrera arribada i no creia pas que això fos possible.
divendres, 7 d’agost del 2026
Els 10 primers minuts a la feina
- Hola, bon dia, Roser, com estàs?
dimecres, 5 d’agost del 2026
Quan...
dilluns, 3 d’agost del 2026
Posta de sol
dimecres, 29 de juliol del 2026
Una vista de Llanars i Sant Antoni, des de La Roca.
divendres, 24 de juliol del 2026
Mirant el cel
dimecres, 22 de juliol del 2026
El lloc
dilluns, 20 de juliol del 2026
Dins la fosca
divendres, 17 de juliol del 2026
Conversa
Les orenetes van voltar per tot el pobre buscant el ràfec més bonic, el més arrecerat, el més segur. Cadascuna va triar aquell que li agr...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...





