Un dia algú va tenir la idea d'encarregar uns bancs de carrer a una artista, concretament a la Sarah Misselbrook, originària del Regne Unit i que viu des de fa anys a Riba-roja.
No hi ha cap dubte que aquests bancs són especials, i que produeixen sensacions diverses a qui se'ls mira o a qui voldria seure-hi.
Hi ha molta gent que els evita, li sembla que ja estan ocupats i de cap manera pensen seure a la falda d'algú, tan desconegut i tan poc identificable.
N'hi ha d'altres que els sembla que així estan acompanyats i es permeten la libertat de parlar sols, com si parlessin amb els companys de banc.
N'hi ha que en comptes de seure-hi, se'ls miren i hi troben semblances i xafardegen una mica:
- Vols dir que les dues de la dreta no representen les bessones de Cal Terròs?
- Sí que s'assemblen sí... i la que mira cap a elles, vols dir que no és la mateixa Sarah?
- Podria ser. No seria mala idea immortalitzar-se doblement.
- I ell qui deu ser?
- No el reconec. Per a mi que no és del poble.
- Deu ser algun amant secret.
- Anem cap a l'altre banc, a veure si reconeixem els altres quatre....
Però l'altre banc estava ple i ben ocupat. Potser podrien xafardejar el doble, amb les persones i amb les siluetes. N'hi ha que ho aprofiten tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada