L'heura del veí

- T'has fixat, com està la teva heura?

- No, no m'hi havia fixat. Ara que ho dius me la miro i està preciosa.

- Home, no volia dir això, vull dir que està envaint la meva façana i la meva barana.

- I doncs sí, continua quedant preciós.

- Però és casa meva i no la vull, estàs obligat a tallar-la.

- Jo no puc arribar a tallar-la de cap manera, s'ha de tallar des de casa teva. Talla-la tu.

- Pots tallar-la d'arrel des del teu jardí i s'haurà acabat el problema.

- Home, ara ets tu que vols envair casa meva segons les teves conveniències. Jo no la vull tallar.

- Doncs vine a casa meva i la talles tu, però hauràs de venir cada any, perquè creix molt de pressa.

- Està bé, potser tens raó, ja te la podaré jo.

- I fem un cafè, quan vinguis…

- D'acord!