Parc

Hi havia una vegada,  un nen de 5 anys,  que ara ja és un avi,  que va venir  aquí  en aquesta ciutat de la Garrotxa per a visitar uns parents, menjar una bona xocolata i passejar per aquest parc que aleshores ja existia. 

Li van explicar que, allà , a Olot,  que tenien la mà trencada fent imatges de tota mena,  estaven fent la imatge més grossa que havien fet mai.  La imatge del Sagrat Cor que s'havia de posar a sobre del temple del Tibidabo de Barcelona, per subsitutir la que s'havia destruit durant la Guerra Civil.  Com que aquell nen vivia a Barcelona i sabia perfectament on era el Tibidabo, es va interessar pel tema i va fer unes quantes preguntes.

-  I com ha de ser de grossa, aquesta estàtua? - va dir el vailet.

- Ui!  Molt i molt,  en total farà 7 metres i mig  d'alçada - i li van ensenyar  més o menys quan eren aquests metres,  amb les cases de la plaça,  com ara tres pisos,  més o menys.

-  I on la poden guardar, tant alta? - encara es va interessar, ell.

-  La guarden a trossos,  vols  veure-li el cap?

-  Sí! - va contestar de seguida, sense fer-se pregar.

I el van portar fins a un edifici que tenia una mena d'aparador molt gran amb un cap monumental. Un cap de més d'un metre d'alçada és força impressionant.

- Vols tocar-li el nas?  Així quan ja sigui a dalt de tot del temple,  podràs dir.  "Jo li vaig tocar el nas"

I sí, només tenia 5 anys,  però se n'ha recordat tota la vida i ho ha explicat moltes vegades, "Jo li vaig tocar el nas."