Una carta que no serà mai enviada


 Estimat amic, 

Ja sé que no podré enviar-te mai aquesta carta,  perquè  ja fa temps que no hi ets.  Però em sembla que això no és cap inconvenient.  A mi m'agraden molt les cartes, fins i tot les que no es poden enviar, potser aquestes tenen més valor que cap altra. I també penso que allà on siguis potser em pots veure i sentir i llegir, ara mateix mentre estic escrivint.

Des que vas marxar d'aquest món que coneixem,  que imaginava que d'alguna manera o altra ens podríem comnicar.  Ha costat, perquè  jo no veia cap senyal.  I  aquell dia que vas venir i et vas ficar en un dels meus somnis,  a la nit, mentre dormia,  jo no vaig estar a l'altura del que jo hauria volgut  i segurament del que tu esperaves. En aquell somni  no et vaig poder agrair prou que haguessis vingut,  i no vaig poder estar  per tu.  Ja saps que els somnis de vegades se'ns descontrolen i  hi passen massa coses i totes són importants.  

En tot aquest temps,  han passat  molts mesos, jo no he deixat  mai de pensar en la nostra amistat,   en el nostre amor de quan érem nens,  en aquella manera de tractar-nos sempre amb tendresa i estimació, malgrat les llargues èpoques de separacions i els mals entesos de petits adolescents.  Tampoc he deixat mai de demanar-te que tornessis algun altre dia,  a veure si teníem més sort.  

I sí,  ho has fet, has tornat aquesta nit,  i he pogut estar amb tu i per tu.  Hem fet coses junts,  preparar sortides i trobades,  xerrar i riure i mirar-nos de tant en tant,  entenent molt bé  el que deien els nostres ulls.Sento un agraïment profund per haver pogut estar de nou amb tu,  perquè hagis vingut de tant lluny  i hagis pogut entrar, aquest cop, sí,  en el somni adequat, per a deixar-nos gaudir de la nostra amistat, del nostre afecte i de la nostra manera de fer-nos companyia.

No repetiré pas les coses que ja vam tenir temps de dir-nos,  ara les saps més que mai, però  sí que et diré,  que sempre m'he sentit molt estimada per tu.  Fins i tot podria dir que m'he sentit molt estimada per moltes persones,  però que ningú no m'ha estimat com tu m'has estimat.  Amb la teva generositat i acceptació absoluta.

Fins sempre,  segur que ens tornarem a  trobar,  tenim, ben nostre,  el país dels somnis.


Comentaris

El meu blog dels pobles

Entrades populars