Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
El poder es va elevant i es vol fer veure i a vegades témer i tot... Però en el fons estimem la seva bellesa, tot desitjant que passi aviat.
ResponEliminaUna abraçada, Carme
Sí, aquest núvol enamora!
EliminaMoltes gràcies, Olga!
Una abraçada!
Quina foto tan preciosa. Davant d'un núvol tan majestuós com aquest no podem evitar quedar-nos amb la boca oberta.
ResponEliminaAbraçades!
Val la pena quedar-se'l en una imatge!
EliminaAbraçades!
Em costa d'entendre aquest poema, Carme!
ResponEliminaParlo de les formes que es veuen als núvols, reals o imaginades. Dels somnis. De com es fan i es desfan o de com es desfan fins i tot sense estar acabats de fer. Perdem alguns somnis, però ens queda, la realitat, el núvol real.
EliminaEn les seves formes canviants, (amb parsimònia) l'osset pot passar a ser una balena, o un home barbut, o una muntanya nevada...
ResponEliminaExactament així, Xavier!
EliminaO també, simplement un núvol!
Com m'agraden aquests niguls gegants de cotó, com dic jo.
ResponEliminaI si t'hi estas una bona estona, hi pots veure moltes figures, són genials.
Aferradetes, preciosa.
Ps: T'he deixat un correu.
A mi també, no et canses de mirar-los.
EliminaAferradetes, bonica!
(Correu contestat)
Majestuós núvol , com la mateixa fotografia !.
ResponEliminaSalut : )
Moltes gràcies, Artur!
EliminaSalut!