- Hola, bon dia, Roser, com estàs?
- Molt bé, esperant aquesta noia amb candeletes, a part del seu lloc de treball, que teníem vacant, avui ens ha plegat una altra noia que tot de sobte ha decidit marxar amb el seu xicot al poble d'ell, crec que a Extremadura. Massa lluny per continuar treballant aquí - va riure la Roser.
- Doncs mira, aquesta és la Maria, que té moltes ganes d'aprendre i de treballar.
- Hola, - va dir la Maria- espero aprendre aviat, encara no sé quina feina he de fer en un lloc tan bonic.
- Aquest és un petit hotel amb encant o també ens diuen casa rural, tenim poques habitacions, però com que estem apartats de tot arreu, les persones es queden a menjar aquí, sobretot a sopar. I tu si vols també et pots quedar. Tenim habitacions pel servei.
- M'hauré de quedar, ja que no tinc mitjà de transport per a venir fins aquí, cada dia, i menys a la nit.
- Sí, això passa sovint i per això hem guardat habitacions pel servei.
- Per cert, jo conec altres noies que busquen feina, si voleu us puc posar en contacte amb elles. Podria fer-ho saber a la Tensi i ella segur que us troba algú.
- Per què no? És una bona idea. Tu i la noia que substituirà a la Lluïsa, us encarregareu de fer les habitacions i els esmorzars al matí i de servir els sopars a la nit. Del migdia me n'encarrego jo sola. Ara, si vols t'ensenyo l'edifici, tant els teus lloc de treball, com les habitacions.
- Doncs jo ja us deixo. Maria, et deixo en bones mans. Roser, penso i espero que en quedaràs contenta.
- Adéu bonica i moltes gràcies per tot.
I després d'aquesta curta conversa, va començar la visita a l'hotelet. La Maria explicant que faria tot el que podria per aprendre ben de pressa i la Roser, explicant els llocs i les feines.
Però… no continuarem amb la visita, perquè se'ns ha acabat el temps.
